Se’n ha de saber
Arran de la implantació dels nous sistemes de control de la recollida d’escombraries a Manresa amb contenidors, diguem-ne, intel·ligents, l’alcalde ha estat de gira, doble gira. De dia, l’alcalde Aloy ha fet «tour» pels barris, fent mítings pedagògics lloant les bonances de llençar les escombraries amb targeta i podent-ho fer només en dies convinguts. Ha fet el ple a cada trobada, i això és bo. Vol dir que a la gent o l’interessa o el preocupa el fet. Veurem si a l’hora de la veritat fan cas i bondat. I això ho fa de dia. De nit l’alcalde fa rondes per vetllar i comprovar com estan els contenidors. Me l’imagino abillat de discret – ell ja ho és de discret sense abillar-se gaire – per no cridar l’atenció i amb la mirada atenta per comprovar l’estat de la qüestió. Passant revista per entendre’ns. És allò que els alcaldes i polítics en general en diuen governar de proximitat, trepitjar carrer. M’imagino que fent-ho així estalvia després que els diferents tècnics que pertoca li expliquin amb gràfiques i estadístiques com va la cosa si és que va. I si li expliquen igualment, en haver-ho comprovat personalment pot sospesar la realitat versus el paper. A mi, el cert és que em sembla bé que ho faci. M’agrada quan els polítics prometen proximitat i m’agrada encara més quan l’exerciten. Històricament, recordo quan fa molts anys es va saber que, efectivament, l’aleshores alcalde Pasqual Maragall dormia periòdicament en diversos domicilis diferents de la seva ciutat per tastar in situ el pa que s’hi dona. Però com que les coses han evolucionat i no hi ha món real sense món a les xarxes, l’alcalde Aloy, en directe, publica a la xarxa X les fotos que fa dels diferents contenidors mentre es recorre els carrers. I així denuncia les males praxis o ovaciona els bons veïns. M’ag
rada? Potser no tant, però potser és irremeiable. I com que de mals usos en els contenidors n’hi ha, l’inefable alcalde els denuncia com si et renyés. Potser és efectiu. Potser és proper, potser és una manera de fer. Potser és una «revenja amistosa» per les vegades que són els veïns o els mitjans o l’oposició que denuncien gràficament coses municipals que no funcionen bé. He dit oposició, sí, perquè mentre l’alcalde fa les seves accions, el cap de l’oposició Ramon Bacardit es posa les botes dia si dia també a criticar tot allò que se li posa per davant i sempre en contra de qui governa. M’agrada? Mira, no pas massa. De vegades no és el què sinó el com. Ep! I si és qüestió d’estil que faci el que vulgui, que és ben lliure, però, humilment, no sé si això l’allunya o l’apropa d’enlloc. No és fàcil fer d’oposició. Se n’ha de saber i se n’ha d’aprendre. Perquè, sí, ens agrada que els polítics usin les xarxes, però que no ens avassallin amb elles Justa mesura perquè ja se sap que, amb desmesura, el missatge se’n va en orris.
Article publicat al diari Regió7 el 16 febrer 2025