Setge jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat

jutjat

No sabria definir millor la situació del català a la justicia..

SETGE JUTGES D’UN JUTJAT MENGEN FETGE D’UN PENJAT

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Jo, si estigués al govern, faria un encàrrec i posaria aquest rètol a cada jutjat. Unes plaques ben mones que ens alegrarien la vista i ens entristirien el panorama. No augmentaríem l’ús del català a la justícia, però les façanes farien bonic, aixecaríem algun somriure d’algú que en aquell moment ho necessita i, el que és més important, faríem una aportació imprescindible per assolir un mínim 25% de català a la Justícia. Amb un 25% de català a la Justícia ens en podríem anar a casa ben tranquils a veure Netflix o, pel mateix preu, engegar una campanya contra Netflix perquè el català hi és absent i el trobem a faltar. I el volem. Per què no demanem, exigim, un 25% mínim? Perquè és cosa de riure, vull dir, de plorar. Però no ens despistem amb les sèries i anem al serial que ens ocupa, que no és un thriller sinó un drama en tota regla i mal final. Als jutjats, el català no entra ni per la porta del jutjat de guàrdia. Ja ho sabíem, però aquests dies la situació de desolació lingüística s’ha fet palesa, visible, aclaparadora. El mateix representant de la justícia va exposar fa uns quants dies al Parlament l’informe on el català apareix en extinció sense respiració assistida i va llegir l’informe… en castellà! Olé tu! El Govern ha engegat una campanya desesperada –perquè em fa l’efecte que el meu govern només fa campanyes desesperades?– per intentar explicar que, dins dels jutjats, tan ben parat o mal parat en pots sortir si fas servir el català o el castellà. I això hauria de ser veritat, però no. No ho és. Ni de conya. I ho sabem. No ho és perquè no és només el que tu parles, sinó, sobretot, si els altres t’entenen o no. O si et volen entendre. I si tu t’hi jugues els quartos o la llibertat davant d’un jutge que et mira com qui menja fetge d’un penjat, en català et sents més pringat. I no és només això, és la paperassa, els expedients, les fotocòpies, les al·legacions, els argumentaris dels (nostres) advocats, les respostes dels (seus) advocats i les agilitats lingüístiques de tot quisqui que es mou per dins d’un jutjat on tu ets el penjat i la resta se’t cruspeixen. I tot està amanit en castellà. I si ho fas en català, et miren rar. I tu et sents rar. I no ens enganyem, és el teu propi advocat el primer que et mira els ulls i et diu… tu et vols salvar? Doncs va, visca Catalunya, però salvem la llengua un altre dia. «Procedamos señoría». I el problema és que t’ho diu de bona fe. O no és així com va això?

Article publicat al diari Regió7 el 26 juny de 2022

 

COMPARTEIX

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en print
Compartició en email