Som les mudances que hem fet

mudances

Som moltes altres coses però també…

SOM LES MUDANCES QUE HEM FET

N’he fet unes quantes, de mudances. Totes vitals. Diuen que ets les mudances que has sigut capaç de fer i que totes són per bé, encara que quan les fas et sembli que el moment és baix. De vegades no. Hi ha mudances que són una putada. En les mudances transportes coses de lloc, però, en algunes, l’únic objecte de mudança he estat jo. La meva ànima i jo ens hem acostumat a les mudances. Algunes duien ferida. D’altres sortida. D’altres han estat mudances triades d’aquelles que fan il·lusió. La il·lusió de mudar-te perquè vas a millor. Diuen que totes les mudances comporten molt d’estrès. I és cert. Però l’estrès no va lligat al volum de caixes que mous. Que també. La mudança més dolorosa la vaig fer sense res. Només jo. Aquests dies n’hem fet una de mudança, que ha estat delicada i especial. Dolorosa. Potser perquè no era ben bé una mudança, ha estat un buidatge. El pis dels pares, que també va ser, és clar, el pis dels tres germans Garcia i que ara, faltant els pares, no és de ningú. Quan el contracte de lloguer s’acaba amb el certificat de defunció has de buidar sense marge de maniobra. I ho buides tot. Del ple de tot d’un pis amb vida i història familiar de molts anys al darrere, al buit de res d’un pis on ja no hi ha ningú i on, properament amb certesa, hi entrarà algú altre que no saps qui serà ni que en farà d’aquest pis ni de la seva vida. I per fer això hem hagut de buidar i fer un exercici delicat i sense miraments, tot alhora, de triar allò que et vols quedar perquè és passat, però ens ressona als tres germans Garcia. I comprovar que a cadascú de nosaltres ens ressonen coses diferents. I sentir que això ho voldries fer de moltes maneres menys amb pressa, i constatar que la pressa és l’únic que no pots discutir. És un buidatge sense marge de maniobra que et du a una mudança emocional on hi ha coses, mobles, escenes, detalls, records… tot ben ubicat en un lloc que és justament el que ara has de deixar lliure. I t’hi passa la vida sencera. La darrera escena que veig és aquest pis buit del tot i, curiosament, guardo al meu cap un record de l’any 1968 on la família Garcia Orri, en dies de mudança entre Vic i Manresa, un diumenge assolellat, vam fer un pa amb tomàquet al menjador, sense taules ni cadires encara, d’aquest pis buit i nou per estrenar i que estàvem a punt d’omplir de mobles i de les nostres vides. Fi de trajecte. Buidatge. Ets també les mudances que has fet.

Article publicat el 16 abril 2023 al diari Regió7

La foto del camió de mudances és feta amb IA.

COMPARTEIX