Tancar no és (mai) la solució
Tancar és fàcil, Gestionar és més dificil. Per això crec que…
Tancar no és (mai) la solució.
Tancar no és mai la solució. Només quan no queden més opcions. I no crec que sigui el cas. El dia abans de tancar, el Joan, el cafeter on faig el cafè, no entenia per què havia de tancar. No deia que no volgués tancar, només deia que no ho entenia. La Pili, del restaurant on sovint dino, també. Tampoc. Tancar és fàcil. Tancar sense donar alternatives o respostes econòmiques encara més. Confesso que em fascinen els surfers que surfegen damunt l’onada. És una fascinació oberta i sense enveja perquè jo mai no em col·locaré damunt una planxa per lliscar damunt una onada bestial. M’agrada més mirar-m’ho.
L’onada, la segona, ja és aquí i sembla que amb tant de temps per veure-la a venir ens enxampa sense haver-nos enfilat dalt de la planxa de surf. Surfejar seria un bon concepte que ara mateix m’agradaria saber fer. Quan ve l’onada no pots tancar, has de fer altres coses. Gestionar-la. El tancament de bars i restaurants és un mal símptoma. Una mala recepta, tan dolenta com deixar entreveure que millor no anar als teatres. És fàcil dir que no. M’escolto els polítics i els veig cara de ser poc surfers. M’escolto els metges, els investigadors i em diuen coses que no m’agraden però que entenc. Amb ells estic més segur. Però ells no parlen (només) de tancar. Limitar, gestionar, vigilar. Conviure. Sí, tancar és fàcil, gestionar costa més.
I nosaltres ho hem fet bé? I els bars? He vist bars i restaurants que no complien. Que de les mesures i les distàncies en van fer un cap mas amb una mica de gel hidroalcohòlic. I mascaretes per sota el nas. I ulls grossos. Sí, és així. Ha sigut així. I també n’hi ha que ho han fet escrupolosament bé. Molt bé. I els clients, ho hem fet bé? Segur que no del tot. O gens. És asseure’t en un bar i sentir-te immune i treure’t la mascareta per xerrar. Ho hem fet tots. I ens ho han deixat fer. És per això que els tanquen, els bars? Veig poca capacitat de gestió i molta xerrameca. Si és cert, que ho és, que hem de viure temps amb el virus, no podem estar tancats.
Ves a una UCI i et canviarà el rostre i el discurs. Tens raó, però hem de viure, també. Estem a punt de ser sota l’onada que ja ens van dir que vindria. Però vam tenir pressa per saltar de fases, pressa per sortir, pressa per ser normals i tanta pressa teníem que, de fet, la segona onada ha arribat sense que s’hagi fos la primera. Vivim en l’onada. I només els surfers saben viure-hi. Ara ens confirmem a sobreviure. Tancar no és viure, és un cop de porta perquè no passi l’aire en un lloc on no et pots quedar. I diuen, ens diuen, que pateixen pel Nadal i pels Reis i que per això tanquen ara. Els surfers saben quan i com s’han d’enfilar a l’onada per vèncer-la. Tanquen perquè no saben què fer. Sentit comú i prudència i mecanismes per vetllar. Facin-ho. La vida es gestiona, no es tanca. Costa més, sí, però tancar és tan fàcil…
Article publicat al diari Regio7 el 25 octubre 2020.