Trifàsic, posa’m un trifàsic

en-pleno-centro-de-l

Veient el que ve, necessito alguna cosa forta

Trifàsic, posa’m un trifàsic

Article publicat al diari Regió7 el 10 maig 2020. A la foto un cafè, que es diu trifàsic.

Fases. Ara vivim per fases, ens diuen. Ja em costa saber quin dia del mes és, quin dia de la setmana estic vivint i quins horaris em toquen per sobreviure confinat que ara, a més, hem d’aprendre les fases. I no només aprendre-les sinó saber què pots fer i què no segons a la fase on siguis. Escric i ja sé, perquè ens ho han anunciat-sentenciat, que la Catalunya Central no es movem de fase. O sigui, que seguim a la primera fase, que no es diu 1 sinó zero. Ja no anem bé. A la zero no pots fer quasi res a banda de somniar i suplicar per tot allò que podries fer si ja estiguessis a la fase 2 que és la 1. Un liu. I és que a la fase 1 que tant enyorem sense haver-hi estat mai. Pots fer, de fet, poquíssimes coses, però que al costat de tot el que no pots fer a la fase zero, que és la primera, és un festival. Pots anar a comprar i pots anar a la terrasseta d’un bar. Això sí, suposant que la botiga obri -es moren tots de ganes per obrir- i suposant que al de la terrasseta li surti a compte obrir per no-res. Demano a l’Ajuntament que ampliï per decret les mides de les terrasses dels bars! Com que m’imagino que després de 50 dies llargs d’abstinència pot ser que, a hores d’ara, no recordin què és un bar o una terrasseta, els en faig memòria: és un lloc on vas, t’asseus, o et quedes dret davant d’una taula alta, i ve un senyor que potser no coneixes però que t’estava esperant i t’escriu una carta amb molt d’amor a la qual tu respons amb el que vols i ell et porta el que li has demanat. De vegades no. I, això sí, el tallat, sempre amb la llet calenta. (Que no se m’enfadin els del gremi, que està escrit amb tot el carinyo del món.) És fàcil aprendre com va. I és addictiu. Ah! I el millor dels bars és que t’hi pots trobar altres humans de la teva mateixa espècie i, és clar, de la mateixa fase. És impressionant. Els proposo que aquesta setmana que seguirem tancats a la fase zero, a casa, com que ara ja no cal fer veure que fem esport perquè l’esport ja el pots fer sortint de matinada i de vesprada, practiquin a casa això dels bars. Muntin-se una barra al menjador i practiquin. I si això els agrada, no els dic res de quan obrin els restaurants! No se’n recorden,oi? És una passada: et mudes, quedes amb algú i hi vas. Allà també t’escriuen una carta i el donen menjar i no has de cuinar ni desparar taula. Però no avancem esdeveniments, que no els vull fer frisar. I si amb això dels bars flipes, amb les botigues és brutal: entres, tries, compres, pagues, et somriuen i t’ho endús directament a casa. Al costat d’això, allò que fa Amazon, que et fa esperar que t’arribi a casa no saps quan. És un endarreriment. I ara! Quan arribi la fase, tot vindrà. Mentrestant, amorrats a les pantalles com sé que estan, mirin Encuentros en la tercera fase, que els animarà. O vagin a la barra de bar que s’han muntat a casa i es demanen un… trifàsic. Ara mateix és el més semblant a sortir de casa.

Compartir a Twitter

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis