Un tipus refinat, el Marc Marcè
El ” meu” director del diari Regió7 durant 18 anys..
UN TIPUS REFINAT, EL MARC MARCÉ
Marc Marcè, el director –fins avui– d’aquest diari és un tipus refinat i silenciós. De ploma afilada i mirada entre curiosa i desafiant. Silenciós mentre pensa i més silenciós, encara, quan esmola i ataca. Entenguem-nos, quan ataca periodísticament parlant. El vaig conèixer de nit, de jove, aprenent i treballant junts al costat de l’Albert Macià, paraules majors!, en aquest diari que el Marc Marcè ha dirigit durant 18 anys. Poc s’ho pensava ell, ni ningú. Mantenir-se 18 anys al càrrec és una fita reservada a pocs i que en aquest país, quan ho dius, et remet directament a Nuñez i a Pujol. Marc Marcè no s’assembla ni a un ni a l’altre. Essent director d’un diari no caus bé a tothom, va amb el càrrec i amb la «força» del mitjà. I em consta que el Marc tradicionalment no ha caigut bé a tothom perquè, tradicionalment, el Marc no ha anat amb tothom. Ha anat a la seva i el seu criteri. I això és bo si el criteri és bo encara que hi hagi gent que no ho vegi així. Jo penso que, sovint, el criteri del Marc Marcè ha estat bo i encertat i crític i punyent, i poc amable de ser amable perquè sí, i poc amant de ser amant perquè sí o sigui per quedar bé. I quan hi he discrepat ha estat un bon moment per argumentar i discutir. El Marcè no ha volgut mai quedar bé i menys amb el poder. I això diu d’ell. Tenir un diari local a casa és un tresor, un luxe i això en temps de globalitat encara més. Local i global. La mirada del director Marc Marcè ha estat global, en un territori que de vegades peca per actuar massa local. Massa. Mirada curta i poca volada, de vegades i massa vegades poca ambició. I el Marc ha lluitat sempre contra això. Per no dir, i cal dir-ho, que el paio escriu com els àngels, la clava quan afina i gairebé sempre afina. Amb un verb cuidat i polit i ben travat que ja voldríem molts, escriu sense immutar-se i li rima tot. El Marcè té swing, escrivint. A mi el Marc, el director –i li ho agraeixo– m’ha deixat escriure de tot, de tot el que he volgut durant un munt d’anys. M’ha regalat un espai de llibertat absoluta, de llibertat d’expressió en tota regla i sense lletra petita ni condicionants. Ni condicions. Una llibertat que, essent com soc una ànima lliure, és el millor encàrrec regal que em podien fer. No li faig la pilota, al Marc Marcè. No li facis la pilota que te la xutarà fort i amb estil, no tirant pilotes fora sinó dient-te, no perdis el temps que et veig a venir, company. I després callarà i et mirarà, i deixarà anar sobre teu aquella mirada silenciosa, sigil·losa, pensativa, rumiant, del qui abans de dir pensa i del qui quan pensa sap el que ha de dir. Trobo que ha estat un bon director per aquest petit gran diari altaveu d’un petit llogarret de la Catalunya interior que malda per mantenir la personalitat. Si tens personalitat tens recorregut. I d’això, el director Marc Marcè, n’ha tingut sempre. Em diuen que no deixes el diari i que hi seguiràs essent i escrivint. Me n’alegro. Gràcies, Marcè.
Article publicat al diari Regio7 l’1 setembre 2024