Una trucada que no hauria d’haver agafat

Tu ja ho saps quan t’adones, tard, d’una trucada que…

Una trucada que no hauria d’haver agafat

Em sona el telèfon i veig que és un número ocult però l´agafo. No els agafo mai els números ocultos, però de vegades penses que pot ser una urgència –els hospitals sovint et truquen des de números ocults, la qual cosa és una putada perquè si no arribes a temps tu, després no els pots trucar. I també els Mossos –els Mossos també sempre et truquen per número ocult–, sempre he pensat que ho fan perquè si ets un lladregot o un delinqüent, no els vegis a venir i et puguin enxampar. O calla, que no sigui un rastrejador…

En fi, el cas és que vaig agafar la trucada. Era un home, em parlava en un castellà educat, polit i una mica accelerat per al meu gust. Això ho fan perquè tu no puguis ni respirar, i el cert és que no vaig haver d´articular boca, ho va dir tot ell. Que resulta que he estat escollit per anar, dijous vinent, a un esdeveniment a Barcelona, on em faran tota mena de sessions de relax, massatges i d´altres –literal– per part dels experts més reconeguts. Que m´anirà molt bé. Que m´ho mereixo. I mentre penso, com ho sap aquest paio que m´anirà molt bé, ell segueix, i amb el mateix to i sense pauses ni comes ni alteracions més enllà d´un entusiasme de manual em diu que m´oferiran la possibilitat de comprar una megasuperaspiradora d´aquelles que ho té tot, que a més porta tots els accessoris imaginables i que no em podré estar de comprar-la. Flipo mentre li agraeixo que, sense haver-li hagut de demanar, em desveli el secret. I després d´aspirar-me l´anunci, prossegueix i m´anuncia que em faran un regal, em diu. I em demana, això sí que m´ho demana, que si tinc parella. I jo, que no contesto mai coses íntimes i personals, li responc que sí, que tinc –literalment– una parella estupenda. I em diu que quina sort, perquè a les parelles sempre els fan els regals millors. I jo aquí que penso que millor anar-hi de parella per tenir el millor regal. I em diu que això ho faran a les 6 de la tarda a Barcelona i que el dia abans –o sigui, dimecres vinent– em tornarà a trucar per dir-me el lloc, que encara no me l´han dit. Moro de curiositat. I s´acomiada de mi com si fóssim amics de tota la vida. I ara no sé si esperar amb ànsia la trucada de dimecres o esperar que sigui dimecres per no agafar la trucada.