Vigilem perquè ells… ens vigilen
Escric mirant pel retrovisor, per si em vigilen..
Vigilem perquè ells ens vigilen..
Tancar el tsunami, posar portes al camp.
Article publicat al diari Regió7 el 10 novembre 2019
Escric vigilant. Mai havia anat amb tant de compte com ara. Vigila què dius, vigila què escrius, vigila què fas i, per descomptat, vigila què penses. I amb qui. I avui hi afegeixo: vigila què votes. Vigilo el que parlo pel mòbil, el que crido pel twitter, el que envio per mail i, és clar, el que escric al diari. Tot el que respiro pot ser respirat en contra meu. Vigilo de dia i de nit. Tots vigilem perquè, de cop, ens sabem vigilats. I no té a veure amb Orwell, on tot era més sofisticat. Aquí vigilem, anem amb compte, perquè estem rodejats de matussers amb uniforme, amb toga o amb escó que es moren de ganes de xerrar qualsevol cosa nostra al jutjat, a la caserna, a la fiscalia. I la fiscalia t’ho… ja ho saps. I van tan despistats i tan faltats que aquesta debilitat acaba essent la seva força. Esperpèntica, sí. «La fiscalia te lo afina» trobo que és un bon nom per a un grup de whatsapp. O per a un grup de heavy metal. Potser els «Manel» canviaran de nom. A l’aguait, estan a l’aguait dels nostres moviments, pensaments i, si poguessin, somnis. No és que es morin per entendre els nostres somnis sinó que farien el que fos perquè no en tinguéssim. Poden? No, però s’ho poden inventar. Cada nit em moro de satisfacció pensant en els somnis que tinc –de tota mena, ho confesso–, que si «ells» tinguessin la més remota idea de com són, vindrien corrents i no em deixarien ni temps d’acabar aquesta columna ni de sortir del llit. Són molt meus els meus somnis. Somnio en tsunamis, aeroports i pícnics multitudinaris. Somnio a fer nosa i aturar-ho tot. Ep! No es pensin que passo les nits en vetlla, també mantinc intactes els meus somnis eròtics de tota la vida. Ummm! De dia, fent la meva, també somnio. També tinc pensaments privats, molt privats i molt meus al lavabo, a la trona, al felip. Ja ens entenem, oi? Quan m’hi assec, amb els d’allò ben abaixats fins als turmells, ho faig baixar tot i amb dedicatòria. Ja saben per a qui. És sempre un moment únic i triomfal. Sona música celestial, i surto recuperat com un sol home. Per ells va. Són tan privats, aquests pensaments i somnis, que estic disposat a compartir-los amb qualsevol lector. Això sí, de paraula i cara a cara passejant per un prat o un bosc, com a les pel·lícules. El que es diu passejant queda allà on s’ha passejat. Sense micros. Jo ho faig, ho confesso, segons de què i amb qui vull parlar, el cito i passegem una estona. Vigila què escrius al mòbil. Paraules que no pots escriure: tsunami, borrasca, pícnic, goma, dos, via laietana, brimo, contenidor, foc, cdr, exili. N’hi ha més? Sí, cada dia hi ha paraules noves que no pots fer servir sense exposar-te que et tombin la porta, et rebentin el servidor web d’Internet o et denunciïn per delicte d’odi només perquè has dit alguna veritat.
Avui que és diumenge electoral i ahir que era vigília.. què representa que hem de poder dir sense por que ens caigui el pèl? Res, si per ells fos, res. I d’això que… no els ho he dit, però vostès ja saben qui són ells, oi? Doncs, avui, no els votin.