Visca el rap, en llibertat

Hasel

Llibertat d’expressió més que mai ( dedicat a Pablo Hasél)

Visca el rap, en llibertat

No m’agrada el rap però aquesta setmana me n’he comprat unes quantes cues. I me les he polit, més per curiositat que per força. No em feia falta. No em fa cap falta escoltar una cançó per defensar que s’ha de poder cantar digui el que digui. Però resulta que el rap «Juan Carlos el Bobón», a banda de dir tot el que diu, resulta ser una penca de rap comestible. Doncs sí. Fins i tot m’ha agradat. Però no és aquest el cas.

Mentre escric escoltant el Bobón a ritme de rap de Hasél, el raper encara no ha entrat a la presó, que és on l’esperen. No s’entregarà, diu, i m’ho crec. A aquest paio te l’has de creure per força perquè va de veres i va de cara. L’hauran d’anar a buscar i intueixo que es reservarà l’última paraula. I ens ho mirem. Mentre passa això, ens ho mirem. Aquesta setmana, amb la confirmació de la sentència ens hem començat a bellugar. Els anònims i també els famosos. Uns quants «intel·lectuals» i artistes espanyols han protestar en favor del raper i dels seus raps. On són els intel·lectuals quan se’ls necessita? A Barcelona, no sé quina junta judicial va prohibir un acte que s’hauria fet dijous al·legant que s’havia comunicat just de temps. Si només era per això, jo l’hagués fet igual. Tant se val, ara el soroll el pots fer tant en directe com en diferit, i les xarxes en van plenes. El cas és que ja és oficial i ho podem dir tots sense que ens diguin que exagerem: l’Estat espanyol empresona per les lletres d’unes cançons. I és aquí on vivim. I no sé si ens hi podem quedar molt a gust.

La llibertat d’expressió o hi és o no hi és. No hi ha terme mig. I si t’ofenc pots queixar-te, fins i tot querellar-te, i si tens raó perquè en l’ofensa el mencionat i agredit és vulnerable i indefens respecte qui ofèn i ho fa des d’una posició de poder, aleshores pot haver-hi conseqüències. Ha d’haver-hi conseqüències. I aquí hi ha un gran debat! Però fins i tot si arribem aquí, el preu ha de ser ajustat a la magnitud de l’ofensa. No és el cas. Escriure i cantar no et pot dur mai a presó.

La llibertat d’expressió, en l’expressió de les idees ha de ser màxima. Però, ep, no confonguem, aquest postulat no afecta els fatxes –ni els nazis, els feixistes, els franquistes– perquè estem parlant d’idees. I tothom sap que els fatxes, d’idees, no en tenen. Només vomiten manuals per aixafar-ho tot i ells no volen expressió sinó llibertat d’acció. Per a la resta, llibertat d’expressió, fins i tot quan es diuen o es canten coses que no m’agraden. És més, sobretot quan es diuen o es canten coses que no m’agraden.

Visca el rap. Llibertat Pablo Hasél.

Article publicat al diari Regió7 el 14 febrer 2021

 

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email