El DNI diu qui ets, qui soc. També diu que soc espanyol, i això em toca una mica la pera, però d’això ja en parlarem un altre dia. El DNI soc jo i, per tant, amb el meu DNI es poden fer coses com si les fes jo. Només jo. Estem d’acord? Segurament sí. Llavors, si és una dada tan sagrada i tan refotudament personal i intransferible, com és que anem donant-la alegrement pel món? Al súper em demanen el número del DNI per accedir a una oferta de calamars arrebossats. El missatger que em porta un paquet em demana el DNI. Per accedir a un descompte, a un sorteig, per comprar-me uns calçotets en oferta, per accedir a un web, o per dir bon dia quan entro en algun lloc amb segurata a la porta.

L’altre dia vaig comptar quants cops en un mateix dia havia dit el meu DNI. Més de cinc! Em vaig cagar. I un cop els hi dono, com coi saben que aquell DNI és el meu i que jo soc el que ells es pensen que soc perquè els he donat un DNI? Què en fan tots aquests que tenen el meu DNI, amb el meu DNI? Què en fan de mi? Fa dies que hi rumio. L’altra versió, tant o més perversa i emprenyadora que demanar i donar el DNI és quan em demanen, per tot, el meu número de mòbil. Per qualsevol cosa, a qualsevol lloc. Els el dono i després passa el que ja es veu venir que passaria: que em truquen. Les trucades que rebem a hores intempestives –sol coincidir amb l’hora de sopar– és d’empreses o persones que tenen el meu mòbil perquè jo l’he donat a algú. Ho descobreixes perquè quan et truquen et demanen com et dius. Coi, si m’has trucat, ja hauries de saber-ho! S’ha acabat.

Anuncio aquí perquè ningú després no se senti estafat que des d’ahir vaig deixar de donar el meu DNI i el meu número de mòbil així sense raó. Si no és estrictament oficial i amb llums i taquígrafs. I com ho resolc quan m’ho demanen? Senzill. Me l’invento. M’invento el DNI i m’invento el número de mòbil.

Els que me l’han demanat es queden tranquils i jo em quedo tan ample i, sobretot, més tranquil que ells. La versió perversa és donar el número de mòbil de persones que conec i no em cauen bé perquè siguin ells qui rebin les molestes trucades. Però, tranquils, aquest moment encara no ha arribat.

Ara gaudeixo esperant el moment que em demanen que m’identifiqui amb mòbil o DNI. He triat uns números ben bonics per a cada cosa, que, quan els dic, i els dic orgullós del número que he creat, qui els anota queda embadalit anotant, embafat de tanta bellesa numèrica. Oh! quin número més bonic que tens!, em diuen. Si ho sabessis…

Article publicat al diari Regio7 el 5 novembre 2023