De fet crec que algunes ja les deia però…
COSES QUE JA PUC DIR I ESCRIURE
Coses que ja puc dir i escriure tranquil: Quan tens algú agafat pels collons saps que tens les de guanyar, perquè difícilment tindrà esma de lluitar, i m’importa un rave si es queixa, perquè no el penso deixar anar, i si li faig això és justament perquè estic fins als ous d’ell. O d’ella. És clar que si es tracta d’ella, no em valdrà això d’agafar-lo pels ous, per una raó òbvia. Només funciona amb homenots i no pas amb donasses, per molt que m’ho pugui pensar. Em ronda pel cap, si de cas, agafar algun notable local –no diré noms– i enxampar-lo amb els pixats al ventre, cosa gens difícil, mal m’està el dir-ho en aquests temps que corren que, dels que manen, en queden cap cop menys que tinguin paraula per fer el que diuen i dir el que fan, sinó que acostumen més aviat a quedar-se amb mitges paraules. O sigui, que no te’n pots refiar i, per tant, la prudència recomana estar al cas, que si de cas te l’engalten, no et facin caure a gatameus que, no cal que els ho digui, és ostensiblement més incòmode que caure dempeus i com un senyor.
Això que els acabo d’escriure i que potser acaben de llegir és un tros de text fet per intel·ligència animal. O sigui, la meva. L’animal soc jo. Ara que tant de moda està entre els que ens dediquem a la cosa aquesta de ser creatius –sí, sí, i que tan sovint cansa, oi? He decidit encarregar-me a mi mateix un tros de text usant les noves paraules, locucions i expressions que l’Institut d’Estudis Catalans –ep! Tothom dret!– ha decidit incloure aquest any al seu diccionari i que ha anunciat just aquesta setmana. O sigui que són paraules que ja es poden dir oficialment, encara que semblin grolleres o poca-soltes.
M’imagino la cara i el posat dels estudiosos seriosos de la llengua donant per bones algunes paraules i frases que a ells, francament, els deuen fer poca gràcia o gens. No com a mi, ho confesso. Algunes ja les dèiem, d’altres no, i d’aquestes encara que ara es puguin dir, no sé si paga la pena. Segurament sí, la llengua és vida i ha de ser viva. En tot cas, facin el que vulguin amb les paraules i la llengua, però facin-la servir. I facin-la servir una mica bé, fins allà on puguin, si pot ser.