Des que ens vam despertar del somni aquell on els carrers serien sempre nostres que no ens havíem emocionat tant amb una protesta. Quan preníem els carrers i ni un paper a terra, la presència dels tractors ens feia grans. Potser només ens feia companyia, però era una companyia molt benvinguda. Aquesta setmana són ells, els tractors, qui han pres el país. Calmadament. Clarament. Emprenyadament. Han col·lapsat mig país i el país sencer els ha aplaudit. Saben? Els pagesos tenen raó en tot el que diuen i quan els escoltes els la donaries tota la raó i els abraçaries mentre penses, amb por, ai mare que seria de nosaltres sense els pagesos! Ells són la terra. Els carrers són una altra cosa, però la terra és on vivim i si la menystenim ens menystenim des de la sortida del sol. Després és clar, ja es veia a venir, els tractors han enfilat cap al cap i casal i per fi algú amb autoritat moral ha entrat victoriós per la Diagonal. M’imagino l’espectacle que deu haver suposat per als de la capital l’arribada dels New Holland, els John Deere i els Massey Ferguson gegants envaint la capital. Ha estat un espectacle poètic, una gesta, un gest que no havíem vist, una victòria en si mateixa fruit d’una derrota que és d’on venim. Ho dic així perquè el cop d’efecte dels pagesos cavalcant tractors enfilant cap a la plaça de Sant Jaume on els porta? Què pot fer plaça sant Jaume pels nostres pagesos. Poca cosa. Bé, poca cosa però una segura que sí: deixar de marejar la perdiu del camp des dels despatxos. Què en saben del tros i les margeres i del pinso dels animals els dels despatxos? Què en saben de la terra? Què en saben del cicle natural de la natura? Fes-me un informe que així et diré si ha sortit el sol. Un informe de tot, des que plantes la tomaquera fins que la culls amb amor i te la maltracta, a la tomaquera i al pagès, la multinacional de mercats i dones de torn. Trobo que ha durat poc la invasió dels tractors de Barcelona. I sé que és per dues raons: Una: perquè tenen feina i ningú els la farà. Terres i animals que els esperen i que depenen de les seves mans. La segona és que saben que poca cosa més els pot oferir el conseller del ram més enllà de bona voluntat i oferir-los la mà educada del president. I ens veiem d’aquí a quinze dies. No sembla gran cosa. Bon viatge de tornada i no corrin. I ni un paper a terra ni un femer abocat que aquí som de protestar sense molestar gaire. Els pagesos no estan contents i em consta que els que han arrencat la protesta són pagesos per lliure, emprenyats i ofegats fins al capdamunt. La terra és per qui se la treballa. Fer nou hores a 30 km en tractor és tota una declaració d’intencions. Jo penso que els pagesos hi tornaran. Siguem pagesos.

Article publicat al diari Regió7 el diumenge 11 febrer 2024