Rauw, bonic, t’escric per dir-te…
Mai m’hagués pensat que t’escriuria
RAOW, BONIC, T’ESCRIC PER DIR-TE…
Rauw,bonic, eixerit. T’escric per dir-te que m’he escoltat la cançó aquesta que has fet, sí, tota sencera. He fet un esforç però l’he repassada de dalt a baix. Ah! disculpa que no m’he presentat: soc de Manresa, del Bages on, com sabràs, tots som una mica tiets i molt tietes de la Rosalia, que no ve gaire per aquí però que és com si hi vingués tota la vida. Ah! I em dic Pep però posats a tutejar-nos en confiança em pots dir Pepw, que així ens entendrem, segur. Que gràcies per fer una cançó que no sigui un trunyo torpediner com les de la Shakira contra el Piqué, que ja ens estaven desquiciant una mica la vida amb tant de marro i ara amb això vostre, la veritat, teníem por i ens temíem el pitjor. Ens feia una mica de por i molt de pànic.
Dir-te, noi, que t’has contingut i que penso que et deu haver costat perquè no fas gaire cara de contenir-te, tu. Els que duem ulleres fosques tot «lo» dia ja ens passa. Però osti com costa llegir-te tan asincopat que escrius. Jo crec que la dèria per la rima consonant us fa perdre el món de vista, però d’això ja en parlarem un altre dia si vols, si tens temps i ganes. I que en la lletania que li has fet és nota que caldo està fet. Però el que volia dir-te per aquí, sense rima però ben clar que s’entengués del tot és que el club de les tietes manresanes de la motomami estem amoïnats per la casa Les Moreres. Que mira que ens feia gràcia que la nostra Rosalia la tingués i vingués per aquí potser entre viatges o a buscar inspiració o calma –que per aquí n’hi hames de la que voldríem– vés a saber, i que fins i tot havíem fet plans per quaresma venir a cantar-li i cantar-vos, unes caramelles –no pateixis que ja les hauríem adaptat al vostre estil. I res que ara ens demanem que de la casa que en fotrem. Vull dir, què en fotràs perquè sabem que no és d’ella sinó teva i que tot i que en la cançoneta dius que la penses arreglar, «terminaré nuestra casita pot si te da por volver» no et veig jo moltes ganes de venir pel Bages a pasturar.
Potser que en fem alguna cosa, potser que li regalis o si ara et fa tall, t’entenc, t’ajudem a regalar-li o ens la quedem mentrestant i en fem una casa museu o una pícnic museu de la motomami o alguna altra idea que poguem tenir perquè ens sabria greu que ara que heu acabat amb els «besos» això de la casa quedi així a mig aire que després, deixada, fa un lleig al paisatge.