Fer l’agost ( i 4)
Si pot acabar malament, segurament hi acabarà. O no.
Però a l’escala ha anat augmentant el moviment i la convivència. Els turistes passen més estones dins els pisos que no visitant la ciutat i les contrades, i tot sembla indicar que per avui –casualment diumenge de festa major a la ciutat– els turistes han quedat per fer una party de comiat al terrat de dalt amb vistes. Lluny d’allà, mobilitzats per la inquieta propietària dels geranis del terrat, la Pilar ha convocat via meet una reunió de veïns, tots escampats de vacances. I estan a punt de connectar-se. Els que ja s’han connectat són les amigues eivissenques de la Miracle amb el jove Cravi, l’estudiós de l’obra de Cussà. Han llegit pel Regió7 que al vespre hi ha castells de focs repartits per la ciutat i han tingut la pensada de quedar tots a la terrassa de l’àtic del Josep M. que ara mateix volta pel Perigueaux francès contemplant poblets i buscant cobertura wifi per connectar la càmera que té al seu pis i veure què. Poc s’ho espera. Finalment es connecten via meet i mentre la Pilar els explica que pateix pels geranis, el Llorenç, del pis de sota, amb flema li diu que tranquil·la que potser d’aquí en podria sortir un bon llibre i és just dir això i que la càmera del Josep M. comenci a emetre en directe el que passa a les seves cases. I no se’n saben avenir. Pel que menys cal patir és pels geranis. Astorats des del meet veuen com l’àtic és una festa d’aquelles que enriu-te’n de la festa major alternativa, però amb glamur. No s’ho creuen: qui coi són aquesta gent que es diverteixen a casa nostra!? I veuen una colla de turistes compartint-se mojitos, cerveses, vins de la DO, tots mudats amb samarretes de la diada model Paluzié i fent, a ritme de Txarango el que sembla és un passi de tota mena d’artefactes de tupper sex! L’Imma no s’ho pot creure, no s’ho vol creure, deu meu, les meves «cosetes». Imma i tu tens «aquestescosetes» i no ens havies convidat mai? La festa puja de to a mesura que baixen els mojitos i ara en Cravi, enfilat dalt d’un tamboret amb un satisfyer en una mà i un exemplar de Cavalls Salvatges d’en Cussà en l’altre triomfa com l’escuma davant les amigues de la Miracle, que s’ho està fotent tot i fa que la Zulima decideixi enfilar-se també i explicar, amb tota mena de detall, el funcionament de cadascun dels artefactes de dins el tupper sex. A la merda l’urbanisme tàctic, pensa. El culpable de tot, que volia fer l’agost, reconeix que la cosa se li ha escapat de les mans i decideix passar per l’àtic, prendre’s un mojito amb un tanga posat al cap i tot seguit anar-se’n a la Cova a expiar el pecat. Mentre els propietaris muts i astorats deliberen quina de les dues decisions han de prendre, si trucar la urbana o apuntar-se rabent a la festa. I prenen la decisió correcta: La urbana pot esperar. Si corren seran a temps de veure el castell de focs a casa seva convertida en una festa. Se’n moren de ganes. Fi.
Article-relat publicat al diari Regió7 el diumenge 29 agost 2021
NOTA: Els noms dels protagonistes es corresponen amb amics meus escriptors. Bé, abana d’escriure els 4 relats, eren amics meus. Ara els trucaré.
SI VOLEU LLEGIR ELS ANTERIORS: